Escrit publicat al butlletí "Lo Sindicat" nº 63 de CCOO Terres de Lleida, al Juny de 2009. El dibuix és d'Ermengol (twitter @ermengoltolsa) 

Aquests darrers temps, arran dels moments de dificultat econòmica que ens ha tocat viure, és comú preguntar-nos mútuament com afecta la crisi a les empreses on estem treballant. Per al gruix dels treballadors i treballadores aquesta constatació es fa a través d'observacions subjectives, però que poden ser un indicador del que està passant: botiga buida, poca feina preparant comandes, producció aturada...

Hi ha tasques, però, que no tenen una relació tan directa amb les vendes, per exemple la meva, jo sóc informàtic. L'observació del dia a dia no et dóna un bon referent de l'activitat econòmica.

Un dia, una persona em va explicar que a la seva empresa els telèfons no sonaven. Pocs dies després, ho vaig experimentar a la meva pròpia feina. He de dir que l'experiència em va resultar inquietant: en franges horàries en què les trucades entraven normalment de tres en tres, hi havia un silenci només trencat pel tecleig dels ordinadors. Vaig comprovar el funcionament de la centraleta, de la qual en sóc responsable, però tot estava correcte. El telèfon no és la principal via de recepció de comandes, però aquesta falta de trucades, sens dubte, era signe d'una baixada d'activitat.

Aquell silenci em va fer pensar. Avui el telèfon és una via molt important de comunicació. Gairebé tothom en porta un a sobre amb el qual fa i rep trucades a tothora. També tenim les diverses modalitats que ha propiciat Internet: correu electrònic, missatgeria instantània, blocs... Tot això ha portat una fluïdesa important per comunicar-nos. Però, hi ha comunicació de qualitat al darrere? Crec que això és el que ha de passar per davant de l'eficiència dels nous mitjans.

Crec molt important que els nostres missatges electrònics, les trucades i (per què no?) les nostres converses davant d'una cervesa siguin comunicació humana. Que serveixin per teixir xarxes de solidaritat, de suport o, simplement, ens mantinguin en contacte amb els altres. Això ens donarà més força per passar els moments de dificultat com l'actual i, ni que als telèfons de les empreses els costi molt tornar a sonar, les persones patiran molt menys o veuran alleugerits o acompanyats el seus moments de dificultat.

Els passats dies 15, 16 i 17 de maig l'Acció Catòlica Obrera (ACO) va celebrar a Lleida el seu consell, que fa cada 4 anys. Hi van assistir delegats de tot Catalunya,Balears i de la resta de l'Estat. Es van triar les prioritats que han de guiar el moviment fins al proper consell. Aquest cop, es fa incidència en el consum, l'opció preferent per als més pobres, i en com afrontar-ho, tot plegat, com a cristians que som.

Els membres de l'ACO, homes i dones de totes les edats i professions, ens reunim en grups per reflexionar sobre el món del treball des de la perspectiva cristiana. Estem compromesos en organitzacions sindicals, partits polítics, moviments cívics, ONG i associacions diverses, amb la voluntat de transformar la societat a favor dels més febles.

Aquest objectiu, que segur que compartim amb la majoria de sindicalistes, s'ha d'ajudar amb un esforç de comunicació. Fem que aquesta comunicació sigui,sobretot, humana.

https://www.ccoo.cat/lleida/wp-content/uploads/2022/05/lo-sindicat-63.pdf