Dia 20 del confinament. A penes he sortit 3 cops. Treballo des de casa.

Un dels primers dies a les Xarxes Socials vaig llegir un cartell que hi deia en anglès "Aquest capítol de de Black Mirror fa pudor". Certament, fa només unes setmanes, no podíem imaginar-nos tancats a casa de manera generalitzada, alguns treballant remotament, molts altres en permís retribuït o directament sense feina o amb el contracte suspès.

Tal com van passant els dies, vaig pensant que quan sortim no tornarem al mateix món que vam deixar al confinar-nos. Vista la (mala) experiència de la crisi de 2008, cal que ens fem conscients de que caldrà estar atents a les noves situacions d'exclusió que es generaran i que probablement arribaran a nivells que no hem vist mai abans. De moment, centenars de milers de treballadors han deixat de tenir feina. Per molt que Yolanda Díaz, ministra de treball, digui que els afectats per ERTOs "no son parados" no sabem si aquests darrers recuperaran la feina quan acabi l'Estat d'Excepció.

Aquesta situació tant extraordinària ens posa en un estat mental ideal per a posar-ho en dubte tot i reflexionar sobre quins canvis profunds voldríem implementar a la nostra societat i a la nostra economia: quin valor donem als serveis públic (Sanitat, Educació, Serveis Socials, transport), com organitzem el treball, on es produeixen les coses imprescindibles i vitals. També crec que és moment de replantejar el Contracte Social i de tornar a pensar on volem que resideixi la nostra Sobirania i, en conseqüència, la gestió de les crisis (A Catalunya, a Espanya, a Europa... )

En fi. Ho deixo aquí. Continuaré reflexionant-hi.