Titular de portada diari Segre 23/07/2016: «Parelles de subsaharians vénen a Lleida a fer-se tractaments de fertilitat». Subtítol: «Majoritàriament són familiars d’immigrants que resideixen a la província» La informació es desenvolupa a la pàgina 3, sota el titular «Desenes de parelles africanes viatgen a Lleida per a tractaments de fertilitat» . Tant la condició de primera notícia de portada com la pàgina triada per l’article fan pensar que el diari li dona gran importància.

El titular i el seu subtítol evoquen aquella sensació que expressen molts ciutadans sobre l’ús extensiu de la sanitat pública per part de les persones nouvingudes. En aquest cas, a més, s’hi afegeix que els tractaments de fertilitat no són les necessitats de salut més prioritàries i també s’insinua que les persones que rebrien els tractaments no serien contribuents de la seguretat social («familiars d’immigrants residents...») Es concreta l'origen d’aquestes persones com a «subsaharians» i s’utilitza l’expressió «Turisme Reproductiu». En temps de restriccions en els serveis públics i d’empitjorament de la qualitat dels serveis sanitaris, aquesta classe de notícies amoïnen molts ciutadans ben intencionats.

Crec que el tema mereix una anàlisi objectiva, per a poder opinar de si les prioritats en la despesa pública són adequades. He llegit l’article de manera detinguda.

Alguns fet que s’expliquen a l’article:
- Unes 10 parelles estrangeres (aproximadament) a l’any venen a Lleida a fer-se tractaments de fertilitat. Es mencionen fonts de 2 centres privats de Lleida.
- Països d’origen: Camerun, Nigèria, el Congo, el Senegal, Marroc, Algèria, Estats Units, Alemanya, França, Gran Bretanya.
Costos del tractament: entre 800 i 7.000€

Conclusions que podem treure’n:
- L'origen «subsaharià» de les persones usuàries d’aquests tractaments no és exacte, ja que ens mencionen països del Magrib, però tampoc es correcte qualificar-los d’«africans», pels països europeus (i els EEUU) que es citen.
- Ateses les fonts (institucions privades) i els costos citats dels tractaments, cal treure’n la conclusió que no s’està parlant de serveis a càrrec de la Sanitat Pública.

Sóc conscient que el periodista en cap moment menciona la Sanitat Pública. Però els titulars estan insinuant un ús inapropiat dels recursos per part de persones nouvingudes, i creen un estat d’opinió negatiu sobre l’accés a els Serveis Públics per part dels estrangers. Si aquesta no era la intenció de l’autor, hauria d’haver redactat amb més cura els titulars.

Finalment, m’atreveixo a proposar un titular que crec més adequat i constructiu per a aquesta peça periodística: «Els centres de reproducció assistida de Lleida, gaudeixen d’una excel·lent reputació a nivell internacional»