Amb les noves formes de comunicació, i sobre tot des de la generalització del telèfon mòbil intel·ligent, tothom pot crear, difondre i (sobre tot) replicar petites peces d'informació amb una gran facilitat.
Crec que ningú estava preparat per això. Fins fa ben poc, la informació que ens arribava venia per un mitjà de comunicació establert (un diari, una cadena de TV... ) i estava signat per un periodista, o bé, se'n feia responsable la direcció del mitjà. Podia haver inexactituds, però hi havia "algú" al darrera que hi posava el seu prestigi com aval. Prestigi que necessitava per a mantenir una credibilitat que li permetés seguir venent diaris o mantenir l'audiència.
Aquest model tradicional (encara vigent en part) té l'inconvenient de que les persones o grups que controlen els mitjans poden triar què publiquen i quin tractament donen a les notícies. En aquest sentit, l'aparició del web 2.0, les Xarxes Socials i la missatgeria instantània (com WhatsApp) ha posat a l'abast de tothom la difusió de noticies i opinions, salvant possibles censures degudes als interessos dels mitjans establerts.
Això crec que és una millora evident, però posa al mateix nivell a periodistes que actuen amb criteris de seriositat i professionalitat, que contrasten les fonts i que signen les peces, amb persones i grups que que amb foscos interessos elaboren notícies falses. Al mig, poseu-hi tots els possibles graus d'honestedat possibles.
El drama és que moltíssima gent de bona fe difon el que li arriba sense qüestionar-s'ho. A vegades són sorprenents les coses sense sentit que ens arriben de part de persones amb formació i compromís social que, evidentment, no han contrastat i probablement ni s'han llegit amb atenció. Molt sovint, la informació confirma les conviccions del que ho reenvia, o bé, és espectacular o sorprenent.
Crec que tots els que volem tenir un mínim de responsabilitat social ens hauríem de comprometre a no reenviar cap notícia que pugui ser falsa. Si el tema ens interessa i pensem que pot ser cert, podem fer una mica de recerca per a contrastar-ho i potser ampliar les dades. Si realment creiem que és important, no ho podem despatxar en 1 segon sense mirar-ho. En cas de dubte, millor no difondre.
Poso aquí alguns criteris fàcils per a sospitar de notícies o missatges dubtosos:
- Qui ho diu? Confiem en la font original? Es cita alguna font? No son fiables referències com "conec una persona que... ". Si es cita algú conegut com a font, serà fàcil fer una cerca a Internet per a verificar-ho. Si és algú anònim, la fiabilitat va minvant tal com es va reenviant la cadena.
- Quan s'ha publicat? En algun lloc hauria d'haver una data. No heu rebut mai un missatge que diu: "aquest dijous s'ha convocat una protesta", sense dir quin dijous és? Pressuposem que és el proper dijous, però les cadenes de missatges poden donar tombs durant mesos o anys.
- El titular és cridaner o sorprenent? Sovint es van servir paraules grandiloqüents o molts signes d'admiració. "Solució definitiva!!!", "Això et sorprendrà!!!". Sospitem sempre d'aquestes peces.
- S'intenta expressar urgència? Si és important, mereix uns minuts de reflexió i contrastar-ho abans de reenviar-ho. La urgència intenta minimitzar la nostra capacitat d'anàlisi.
- Diu que ho difonguis? No ho facis. Aquests tipus de publicacions acostumen a demanar difusió de manera insistent. Cadascú ha d'ésser prou responsable per a saber què vol difondre i què no.
Finalment, us recomano visitar https://maldita.es/ on trobareu un treball molt ben fet de verificació de fets ("fact checking"). No deixeu de mirar https://maldita.es/malditobulo/ Hi ha un cercador on hi podeu posar text de la peça dubtosa i us verifica si tenen informació.
