Dia 42 del confinament.

Entre les notícies que hem sentit aquests dies hi ha una grup d'elles que ens parla de persones i empreses que s'han posat a fabricar elements imprescindibles per a afrontar la pandèmia i de les quals no hi havia disponibilitat suficient. Entre els exemples més coneguts hi la gent que s'ha dedicat a fabricar mascaretes o bates i les iniciatives per a proveir respiradors senzills davant la mancança d'aquests dispositius.

Mereixeria consideració a part preguntar-nos per què Catalunya no té capacitat per a fabricar uns objectes tant necessaris i senzills com les mascaretes o les bates d'un sol ús.

Però en aquestes ratlles vull reflexionar sobre el cas dels respiradors i sobre quines lliçons podríem aprendre.

Els que em coneixeu sabeu que sóc un defensor del Programari Lliure. Resumint molt, el tret característic del Programari Lliure és que es pot estudiar com està fet (disponibilitat del codi font) i que qualsevol pot utilitzar-lo i/o modificar-lo per l'aplicació que vulgui. Aquesta filosofia es pot aplicar també a màquines i a altres àrees de coneixement.

La iniciava OxyGEN, liderada per la empresa catalana Protofy, ha consistit en dissenyar 2 models de respirador senzills i posar els dissenys a domini públic per a que qualsevol els pugui fabricar, fins i tot en condicions tècniques difícils. A partir d'aquí s'han produït centenars de respiradors a la fabrica de SEAT, que actualment té aturada la fabricació d'automòbils, i ha permès que en molts altres països s'hagin fabricat els respiradors tant necessaris. El fet que Protofy hagi posat a disposició els dissenys sense drets de patent ho ha fet tot més senzill.

Com a conclusions crec que podem extraure que tots els països haurien de tenir els coneixements i la capacitat per a produir els elements imprescindibles per a la supervivència de la població. També que aquest coneixement no hauria d'estar en mans d'empreses privades. Si es tracta d'elements físics, la producció no hauria de fer-se en llocs llunyans, amb el possible risc pel subministrament en moments de crisi com l'actual.

Faig una llista (no exhaustiva) d'alguns elements que requereixen recerca i/o desenvolupament i que no haurien d'estar exclusivament en mans privades:

• El maquinari i el programari d'ordinador o per altres dispositius.
• Els dissenys de dispositius mèdics.
• La recerca de medicaments, vacunes i tractaments mèdics.
• Els llibres de text que cobreixen els currículums de les etapes educatives obligatòries.

No sóc contrari al sistema de patents que protegeix les empreses privades que han invertit molt esforç en desenvolupar un producte, però les administracions haurien de garantir que hi ha àrees protegides.  Això es pot fer amb institucions públiques de recerca, o bé, subvencionant les empreses o entitats que es comprometin a posar el coneixement resultant a domini públic. Tot això, es clar, amb una important inversió de diners públics.